A mi sempre m’ha agradat mirar-me les cases abandonades, sobretot els masos i imaginar-me la vida que havien tingut els seus habitants i els usos que en feien de les estances, i desprès somiar altres possibles usos i veure-les altra vegada plenes d’activitat.
La nostra casa “la casa del mas d’en Toni” era de la família del meu company, és una casa de finals de 1800 que va estar molt pocs anys habitada i mooooolt de temps que només era utilitzada per triar i emmagatzemar la collita d’avellanes del “mas d’en Toni” a més de guardar algun moble que ja no utilitzava la família, que per cert n’hem aprofitat les calaixeres i llits antics per posar a la casa rural. Teníem una casa bona en decadència, dic bona per el tamany, l’acabat arrebossat de fora i de dins amb sanefes pintades, el pou dins de la casa al costat de la cuina i les habitacions amb alcova i dic en decadència ja que al no viure-hi, no s’havia conservat prou bé, de fet necessitava una bona reforma.
Estic contenta de veure la casa arreglada amb la dignitat que es mereix, també perquè molta gent que no coneixia la zona s’ha enamorat de Farena i el seu entorn natural. També perquè aquesta gent que ve a la casa, dona vida a aquest poblet entranyable i poc habitat.
Dono les gràcies a aquesta casa perquè em dona la oportunitat de viure en aquest indret tant bonic i continuar el nostre projecte de manteniment de les terres i del mas d’en Toni, així com poder compaginar tant bé la feina amb la família.
Una presentació molt bonica d'una casa amb molts encants, gracies Cesca per aquest text, ens dona gana venir a passar alguns dies a Farena...
ResponElimina